La seva llarga i poblada barba recorda la d’un templer, monjo-guerrer de l’edat mitjana que defensava els peregrins que viatjaven a Terra Santa. La samarra de la part dreta podria ser una cota de malla, així com la peça que duu en diagonal que també li dona un aire guerrer. Per fi, l’aixada en forma de capa posterior, l’ànima de la peça, és la que li confereix la seva dignitat i força.

Xapo o aixada petita, manetes d’estenalles, dues barres de ferro, part exterior i interior d’un pany, tres peces de ferro.

La seva barba quadrada, retallada però potent, és el que li dona l’expressivitat. L’aixada al ser petita està complementada per la part exterior d’un pany tallat a manera de capa. La posició de les estenalles, a les quals se’ls hi ha escapçat la punta, recorda la posició dels braços que tindria un llenyataire al subjectar la destral. (Potser, com els antics bascs, està demanant a la mare natura permís per tallar un arbre) Finalment al davant hi ha la part interior d’un pany. Si ens hi fixem veurem que, encara que invertida, la forma d’ambdós panys és coincident .