Estenen la mà dreta estesa en senyal de bona voluntat
i de franquesa i calidesa en el tracte.
El cap blanc per la seva qualitat d'incorporeïtat.
Duen la cara pintada de taronja perquè puguin
ser vistos pels humans.
A la mà esquerra cadascú d'ells porta un do, sempre diferent,
que caracteritza el serafí i el fa únic.
En els ambients serafínics és conegut com 'l'Ajudador'.
Amb la seva escala helicoidal que desafia els límits de
la matèria, és capaç d'arribar als llocs més recòndits.
En casos de rescats dificultosos com el recent de
les coves de Tham Luang a Tailàndia, on les galeries s'endinsen
per passadissos gairebé inaccessibles als adults, la seva escala
helicoidal és d'una ajuda inestimable.
Podeu donar per fet que en casos de rescats exitosos
com aquest, Graus Serafí estava al peu del canó.
Senyor del núvol de tempesta i del llamp eixordador.
A les tardes d'estiu quan la calor és sufocant, sol aparèixer
amb el seu núvol blau i fa descarregar una tempesta alliberadora.
Després, quan ha marxat, un cop ha passat l'ensurt i la
pluja ja ha cessat, deixa al seu darrere un ambient
fresc perfumat per l'aroma de la terra mullada.
És el més filòsof de tots ells.
Amb el seu posat ens recorda que la matèria és una variant
feixuga de l'energia, i que el que a simple vista és sòlid,
observat en la seva més profunda intimitat no és sinó
un ball continu d'electrons al voltant d'un distant nucli atòmic.
També li agrada recordar-nos que el mateix cos és per si mateix
un veritable receptacle d'energia de l'univers.
Roc és un Serafí d'acció.
Amb l'arbre que porta sota el braç es planta allà
on calgui per repoblar els terrenys erms.
És tanta la passió que posa en el seu propòsit,
que allà on posa el peu, l'herba brota al seu pas. No s'aturarà fins que la terra torni a ser el verger que tots
els serafins, i bastants humans, anhelen.